[b]Filosofia en la poesia.[/b]

L'altre dia tot llegint un llibre de poesies catalanes el qual m'encanta, vaig posar-me a reflexionar sobre elles...

Podem trobar-hi filosofia entre els versos? Molta poesia parla de l'amor, de la mort, de la pàtria... Són temes molt recurrits pels filòsofs del llarg del temps.

Vosatros que n'opineu de tot això?



PS: És el meu primer missatge, sóc l'aneguet_lleig. adéééu!!!

aneguet_lleig escrigué:

L'altre dia tot llegint un llibre de poesies catalanes el qual m'encanta, vaig posar-me a reflexionar sobre elles...

Podem trobar-hi filosofia entre els versos? Molta poesia parla de l'amor, de la mort, de la pàtria... Són temes molt recurrits pels filòsofs del llarg del temps.

Vosatros que n'opineu de tot això?



PS: És el meu primer missatge, sóc l'aneguet_lleig. adéééu!!!

Benvingut, aneguet lleig, als fòrums forocatalans de Miarroba. Espero que t'hi trobis a gust...

A veure. Abans de respondre't la teva pregunta, et diré que filosofia és, tal i com jo ho entenc (i de filosofies n'he llegit moltes), especulació, teoria, pensament d'opinió.

Jo penso que filosofia és tota cosa que és oposada al dogma. Per això, la ciència i la religió, que ja són 80% dogma, són oposats a la filosofia.

Respecte a les poesies catalanes, doncs homeee... ¿Encara que no fossin filosofia, hi ha poesies catalanes, que jo he llegit, que són molt bones, eh?

Hi ha coses bones que no són filosofia...

Però si vols la meva opinió, mira, doncs sí: trobo que sí que són filosofia.

Pensa que de filòsofs n'hi ha de molts tipus: des dels presentables neoplatònics al juerguista Demòcrit o el "descregut" Nietzsche; i no parlem dels filocínics, que es pixaven on volien...

Sí, els poetes catalans són un estil de filosofia ètico-moral; afirmo que sí que ho són.

Ara disculpa, no em trobo molt fi com per escriure... Però ja anirem forumejant. Salut!!